ACTUALITAT42 Barcelona

El primer Hello World de la història

La gran majoria de llibres i tutorials sobre programació, independentment del llenguatge que tinguin, ensenyen en les primeres lliçons la impressió en pantalla del missatge “Hello World”, o bé Hola, món”. És un patró que es repeteix en la gran majoria de llibres de programació des de la dècada dels setanta, marcant així milions de programadors a tot el món. Però, quin n’és l’origen? Per què aquest missatge s’ha fet tan popular? Un pollet i un ou en tenen molta culpa 🐣

Hello World

Per descobrir-ne l’origen cal que ens remuntem a la dècada dels setanta, quan la programació estava reservada a un grup molt reduït de professionals. Entre aquests hi havia Brian Kernighan, autor d’un dels llibres de programació més famosos de la història: C Progamming Language (1978). Prèviament, també hauria escrit el 1973 un llibre anomenat A Tutorial Introduction to the Programming Language B, en el qual va introduir per primera vegada l’exemple del famós Hello World. Kernighan va ajudar a desenvolupar el sistema operatiu Unix, tot i que el seu llenguatge preferit sempre va ser C, del qual va arribar a afirmar que “si m’hagués d’emportar un llenguatge de programació a una illa deserta, seria el llenguatge C”.

main( ) { extrn a, b, c; putchar(a); putchar(b); putchar(c); putchar(‘!*n’); } a ‘hell’; b ‘o, w’; c ‘orld’;

La raó concreta per la qual Hello World es va incloure en aquells llibres es desconeix. “Recordo que vaig veure una sèrie de dibuixos animats protagonitzada per un ou i un pollastre en la qual el pollastre deia sovint Hello World”, va afirmar Kernighan en una revista. No obstant això, l’escriptor d’ambdós llibres es resisteix a confirmar si aquesta va ser la raó exacta per la qual va decidir incloure aquest missatge als seus llibres. En qualsevol cas, no deixa de ser una casualitat curiosa que ha marcat múltiples generacions de programadors.

El llibre C Progamming Language va circular ràpidament entre els programadors. En aquell moment, ni Kernighan ni el seu col·lega Dennis Ritchie, el pare del llenguatge C, no podien imaginar que C i aquest llibre tutorial serien tan populars avui dia. El treball que van fer va ser només un projecte de recerca Bell Labs que, en aquell moment, era només una organització de recerca i desenvolupament tècnic d’AT&T. No hi ha raons empíriques per justificar que Hello World sigui tan popular, però, sens dubte, suposa gairebé la primera fita en l’historial dels desenvolupadors.

L’era de la programació

Un dels catalitzadors més importants que va desencadenar la difusió generalitzada de Hello World va ser la introducció de l’ordinador PDP-11, que representava el primer miniordinador en interconnectar tots els elements del sistema (processador, memòria i perifèric) a un únic bus de comunicació, bidireccional, asíncron. Va ser tan reeixida que Digital Equipment Corporation (DEC) en va vendre un total de 600.000 unitats a un preu molt més assequible que les computadores centrals que valien milions de dòlars en aquell moment. A més, la sèrie PDP-11 de 16 bits no requeria targetes perforades i podia utilitzar el llenguatge de programació corresponent per comunicar-se directament amb la computadora. Una revolució per a l’època.

A mesura que més i més organitzacions van començar a comprar més i més computadores programables, la demanda de llibres de programació en llenguatge C va pujar com l’escuma. A més, tant C com el sistema operatiu UNIX es van fer populars per primera vegada en el model PDP-11. Va ser qüestió de temps que altres tipus d’ordinadors comercials també comencessin a admetre el llenguatge de programació C i UNIX. Aquesta tendència finalment va portar milers de treballadors relacionats amb la informàtica a adquirir el llibre en què el Hello World feia la seva aparició estel·lar. Durant els anys vuitanta i noranta, gairebé tots els programadors que havien treballat en el camp del programari tenien una còpia del C Progamming Language. Les vendes ja es comptaven per diversos milions de còpies.

Ens atrevim a afirmar que cada programador recorda el seu primer programa Hello World, sigui en el llenguatge que sigui, més enllà de C. Quan s’és capaç d’apartar tots obstacles implícits en escriure codi i s’arriba al Hello World, tot canvia. La sensació de triomf personal és només la primera pedra d’un camí ple de reptes i assoliments personals. Pot ser complicat imaginar-ho ara, especialment per a les generacions més joves, però abans de la publicació de Hello World i el llibre de programació de Kernighan, les computadores implicaven un significat negatiu per a les grans masses. En la dècada dels setanta, les màquines no només eren prou lentes i grans per ocupar una habitació completa, sinó que també necessitaven un científic o investigador a temps complet per mantenir-les. Parlar de targetes perforades en programar ja sona a univers paral·lel, però res més lluny de la realitat.

Actualment són milions els programadors els que escriuen codi al voltant del planeta. Des que es va imprimir per primera vegada en una pantalla fins ara, el món ha avançat exponencialment. L’optimització del temps cada vegada té més rellevància i l’automatització de processos n’augmenta la demanda. Programar implica resoldre problemes de manera eficient i creativa i les empreses cada vegada demanen més aquest tipus de perfils. Si has arribat fins aquí i encara no ets part de la revolució digital, et donem la més càlida benvinguda. Hello World, Hello Barcelona!