ACTUALITAT42 Barcelona

Crònica d’una piscinera italiana

Laura Musso, també coneguda com a laurmuss, va néixer fa 28 anys a Este, un petit poble al costat de Pàdua, Itàlia. És una apassionada de l'escalada i, tot i que s'ha format en el camp de la comunicació, ha decidit fer un gir de 360° a la seva vida fent la piscina de desembre per a ser estudiant de programació al campus de 42 Barcelona.

Què feies abans d’entrar a 42 Barcelona?

Abans de venir a viure a Catalunya, vaig estar vivint un temps a Irlanda. Allà em va començar a interessar l’escalada, ja que la primera persona que vaig conèixer em va recomanar provar-ho i al final m’hi vaig enganxar. Actualment, aquell noi és la meva parella.

A més, considero que les terres catalanes són la meca de l’escalada, així que més motiu per venir a viure aquí! És curiós perquè l’escalada en general és bastant similar a 42, ja per a poder escalar una ruta, prèvivament has de fracassar 15, 20 o 30 vegades si cal, fins que finalment aconsegueixes arribar al cim.

Per això m’agrada tant 42 Barcelona perquè és comparable a la vida: no es tracta de quina distància recorres, sinó de quants cops ets capaç de caure i seguir avançant. 

Tenies coneixements previs en programació?

La veritat és que no del tot. Vaig estudiar un grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Ferrara a Itàlia i un Màster d’Art i Comunicació a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. Vaig decidir fer el Màster a Venècia perquè és una de les universitats més prestigioses del país i considerava que així tindria més possibilitats de trobar una feina a posteriori.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

L’escalada m’agrada bastant, la veritat! Avui en dia, he aconseguit fer un 7a, que ja implica una gran experiència en saber escalar amb certa inclinació. Ho comparo constantment amb la piscina que estic fent ara a 42 Barcelona perquè la sensació és molt gratificant la sensació d’anar assolint els meus objectius tant personals com professionals.

Quin background laboral tenies abans d’entrar a 42 Barcelona?

Vaig començar a treballar a La Biennale di Venezia, una de les institucions més prestigioses que vetllen per la promoció de l’art modern. En mudar-me a Irlanda em vaig traslladar a una galeria d’art però de Dublín. Malauradament, tres mesos més tard, va arribar la COVID-19 i em vaig veure forçada a canviar de feina. Així doncs, teletreballava com a Sales Executive, una cosa totalment diferent del qual havia fet fins llavors.

Un cop va acabar la pandèmia vaig decidir venir a Espanya. Era un país on ja hi havia viscut i, com la meva parella no parlava ni castellà ni anglès, consideràvem que Barcelona seria una bona opció com a ciutat internacional que reuneix gent de tot el món.

Com et va començar a interessar la programació?

La meva parella treballa de programador Back-End, així que sovint em demanava ajuda amb aquests temes. De fet, quan li tocava alguna tasca més enfocada al Front-End, m’ho demanava a mi. Els seus clients quedaven satisfets amb la meva feina i a mi em posava contenta veure els meus fruits!

Així que vaig valorar seriosament dedicar-me al món de la programació i em vaig posar a buscar com adquirir aquestes habilitats. Les opcions que vaig trobar eren molt cares i va ser quan 42 Barcelona es va creuar en el meu camí. 

Tenia 100% decidit que volia entrar-hi. Quan vaig veure la piscina anunciada, vaig decidir deixar la meva feina i escalar el meu “cim” personal per passar la piscina.

Què t’agrada i t’aporta 42?

Abans d’entrar aquí vaig començar a fer un bootcamp de Samsung de Front-End, però era molt teòric i realment mai vaig arribar a escriure una línia de codi.

A 42 Barcelona és més fàcil gestionar i rebre ajuda de la gent que m’envolta, si no aconsegueixo trobar sortida al problema, tinc a 170 persones de la piscina que sé que estan completament entregades per ajudar-me a solucionar-ho.

El que faig aquí a 42 Barcelona en una setmana és el que faria a casa meva en 6 mesos.

Tanmateix, em resulta supermotivador el fet de treballar amb molta gent al mateix temps, perquè mires al teu voltant i tothom està compromès per aprendre igual que tu, però el més important per mi, és en els moments dur on m’estanco en un punt, on sé que tinc la resta de companys i companyes per a recolzar-m’hi i a la inversa, quan ells necessitin ajuda, jo també estaré allà.

Ja has superat la primera setmana de piscina. Fins ara què t’està semblant?

Una bogeria en el bon sentit! Deixes la teva vida en stand-by durant 26 dies seguits! És com si de sobte, visqués una altra realitat. Fins ara crec que m’està resultant molt útil perquè sobretot estic aprenent a pensar de forma diferent. És com aprendre a aprendre. Tot i això, considero que, encara que hi hagi moments durs, ben segur que val la pena, ja només per la motivació de continuar aprenent dels meus errors.

T’agradaria afegir alguna cosa més que vols que coneguem?

Sí! M’agrada molt que el campus sigui tan internacional. Ahir mateix vam anar a sopar una pizza i em va impactar bastant tota la diversitat de persones amb les quals compartim aquesta experiència. Realment em sento una privilegiada per viure aquesta experiència.

____________________________________________________________________________

Tu també vols veure una experiència com la Laura?