ACTUALITAT42 Barcelona
Crònica d’un pisciner: Guillem Prada
Guillem Prada va néixer fa 26 anys a la Seu d'Urgell. Amb només 16 anys va deixar d'estudiar per treballar i va passar per una infinitat de feines diferents fins avui. Des de cara al públic fins al sector primari i secundari, ho ha fet tot i més, però cap dels llocs que ha tingut estava relacionat amb la programació. El seu interès per la programació li va fer un pas important en la seva vida i es llança a la piscina sense pensar-s'ho.
Guillem, com vas conèixer 42 Barcelona? Per què decideixes saltar a la piscina?
Vaig conèixer 42 a través de la meva mare. Jo estava mirant l’opció de cursar una carrera i ho vaig trobar una bona opció formativa, no només per ser uns estudis gratuïts, també per tenir ser una institució reconeguda a nivell mundial. Em va semblar una gran oportunitat per reprendre la meva formació i donar una nova projecció al meu futur amb una cosa que m’agrada.
I fins ara, què t’ha semblat la metodologia 42 i com la compararies amb la tradicional?
Doncs vaig buscar molta informació per internet, i el sistema em cridava l’atenció perquè s’adequava molt a mi i a la meva manera d’aprendre. A més, no depens d’haver d’anar a classes que comportin uns horaris, ja que el projecte depèn més del teu ritme. Considero que no tothom aprèn a la mateixa velocitat ni de la mateixa forma, així que la metodologia 42 t’ofereix la possibilitat que cadascú pugui anar al seu ritme sense perdre el ritme del teu grup.
I la piscina com la portes?
No vaig pensar que la piscina em consumiria tant, malgrat saber que li dedicaria tot el meu temps. Cal dedicar-hi moltes hores, així que el que pensi que pot compaginar-ho amb la feina… està complicat, tot i que no és impossible. Jo no podria! Abans de llançar-me a la piscina, no tenia coneixements en programació, així que és com si una enciclopèdia et vomita a sobre.
El peer-to-peer és el que més m’agrada, la capacitat que té la gent quan desconeix alguna cosa per arribar a conclusions entre ells i després compartir-les amb els altres.
També cal dir que conèixer a gent nova que li agradi el mateix que a tu, fa que encara t’agradi més. Sento que a 42 Barcelona no perds el temps, com si m’ha passat moltes vegades a altres llocs. Aquí el temps i les hores que inverteixes al campus són com si estiguessis en una càpsula del temps, com si el temps passés diferent quan entres per la porta.
El pitjor per a mi crec que és la frustració als exàmens. Em va sorprendre molt la tensió que es va generar el dia del primer examen, l’ambient estava carregat i la pressió era sòlida.
Hi ha res que t’interessi en particular del món de la programació?
El que més m’agrada és que és un sector multidisciplinari, i implica que mai deixes d’aprendre. Et dona la possibilitat de ser autodidacte i independent. La IA i el Data Science són els sectors de programació que em criden més l’atenció, igual que la ciberseguretat, però en general m’atrau tot. De fet, aspiro a acabar el common core en un any, ja que estic disposat a donar-li el meu 100% del meu temps.
I la incertesa?
Crec que és una de les coses més especials de 42. Arribes sense saber res, ningú no t’explica res i els teus companys no en saben res. Preguntes, i ningú no sap res… I quan passa la primera setmana a la piscina, t’adones de tot el que pots arribar a aprendre en un transcurs de temps molt limitat. Al capdavall, són 26 dies en els des del minut 0, entens el concepte d’immersió, et submergeixes en codi, i veus tot el que pots arribar a aprendre aquí.
Per no frustrar-me intento prendre’m descansos cada cert temps jugant al ping-pong, ja que em relaxa i m’ajuda a “netejar” el cap.
Algun consell per a algú que es llanci a la piscina?
La tolerància a la frustració, disposar de temps i sobretot, tenir moltes ganes. També ajuda molt a ser una persona sociable per poder recolzar-te en els teus companys i companyes. A banda, portar uns bons hàbits saludables com menjar i descansar bé els recomano a tothom. Tot i que amb la calor que fa aquests dies, està complicat!
