ACTUALITAT42 Barcelona

“Abans de començar s’ha d’aclarir que aquest escrit no és just. Ara mateix estàs parlant amb un supermegaduper pisciner experimentat, el temps canvia moltes persones i no cal que passin els anys, ja que només em van fer falta 25 dies per canviar (per bé o per malament). Serà perquè vaig crear un hàbit? Qui ho sap. Així i tot, recordo bé la meva travessia i tots els dies que vaig passar nedant, els amics que vaig fer, les enemistats amb els meus programes…

Però ja n’hi ha prou de posar-se malenconiós, si estàs llegint això és perquè estàs esperant que t’expliqui els secrets foscos i més ben guardats per l’staff, oi? Què faràs durant aquest mes, com ho faràs, on ho buscaràs, què passarà després, què estàs fent, per què ho estàs fent… AAAAAAAHHHHHH!!!!!

Doncs no.

Aquest escrit és perquè vegis com ho vaig viure jo, res més. Encara que et volgués donar pistes, això ho revisarà l’staff i farà el mateix que fa l’FBI amb certes persones, i per si esperes alguna cosa més d’aquest escrit, aquest missatge NO està encriptat, torno a repetir, NO ESTÀ ENCRIPTAT (picada d’ullet, picada d’ullet, picada d’ullet).”.

Aquesta és només la introducció, per això, arribats a aquest punt, hem considerat necessària una intervenció… abans que es filtrin els secrets foscos de l’staff. Segur que a tu també t’han captivat l’estil únic i la narrativa contemporània d’en Galo, i tindràs ganes de llegir-ne més coses quan publiqui les seves cròniques en format llibre. Ara per ara, només et podem oferir aquesta peça a manera de degustació.

Com és aterrar en una piscina de 42 Barcelona? A continuació, et fem un resum de les impressions més destacades de la primera setmana de piscina d’en Galo. Les seves confessions i experiències més fresques, acabades de recollir del seu diari, no-tan-secret.

Comença parlant del seu primer dia de piscina. En Galo està compaginant la piscina amb altres estudis, per la qual cosa té uns horaris molt atapeïts. Al seu diari trobem les línies següents: “5.30 h. Tot just m’aixeco, no he pogut dormir res per l’emoció de poder nedar en el projecte 42, en la primera promoció, ostres. Ser un pioner pot ser arriscat, però les persones més increïbles del moment ho solen ser”.

Quan surt de les classes, corre a 42 Barcelona per llançar-se de cap a un altre tipus d’aprenentatge que no té res a veure amb els seus altres estudis. El primer repte: trobar la porta d’entrada al campus.

La sensació una vegada dins del clúster: “(Un sentiment rar i indescriptible) m’assec davant d’un ordinador i espero fer alguna cosa, molt bé, i ara què?”. És llavors quan descobreix els seus companys i companyes i el valor inestimable que li poden aportar. S’enfronta a les seves pors i ho aprofita. Al final del dia, està cansat i confós i, així i tot, continua sentint que ha après alguna cosa. Així acaba el seu primer dia de piscina… i dinovè aniversari!

Dia 2: “De tornada a aprendre programació, tinc una barreja de ganes i angoixa. Tinc un munt de preguntes sense respondre”. Per part de l’staff no obté gaires respostes, però, a partir de llavors, va adquirint noves perspectives i aprenentatges dia a dia.

De la primera cosa que s’adona és del fet que no tothom avança al mateix ritme. Després del pànic inicial i dels “no hi entenc un borrall”, conclou que és el més normal i que cada persona té unes circumstàncies diferents. “M’he d’adonar que les hores que no passo programant no les estic perdent”. Fins i tot de les respostes enigmàtiques de l’staff i dels “up to you” en treu alguna cosa, i diu que s’adona que “estava massa preocupat”.

L’aprenentatge més dur, i potser un dels més importants, és la tolerància a la frustració. Aquesta colpeja fort en Galo en el seu primer divendres de piscina. Després d’estudiar entre classes per aprovar els seus altres estudis, de sortir corrents i aguantar l’embús per arribar a temps a 42 Barcelona per a CENSORED, no hi arriba a temps. Però, o bé ja la portava d’abans, o en Galo s’afanya molt a afegir aquesta nova habilitat a la seva caixa d’eines, i de seguida posa en pràctica la seva millor actitud 42: “Vaig al lavabo i m’eixugo les llàgrimes, unes llàgrimes de frustració per haver-ho intentat tot per arribar al més aviat possible i saber que no ha servit de res. Ho accepto. Em poso a treballar i continuo endavant, amb dolor, però amb el cap ben alt. He intentat tot el que estava al meu abast i, si ja ho he donat tot, no puc retirar-me ara.”

I fins aquí el diari d’en Galo, tot i que els seus fans n’esperarem ansiosos la seqüela… Ha tingut 25 dies d’aprendre a aprendre, descobrir el món del codi i la metodologia 42, conèixer molta gent i, en definitiva, viure una experiència que no oblidarà mai. Això no es pot resumir en un post.

Els consells d’en Galo per a la piscina i per a la vida:

“Per acabar, et diré les tres mateixes coses que ja hauràs sentit, però que al llarg del temps veuràs que tenen sentit:

1. 42 és la resposta a tot. Si no em creus, llegeix el manual. Et sorprendràs.
2. Qualsevol pregunta, primer al de la dreta, després al de l’esquerra, ja que t’ho explicaran en persona i millor que el Sr./Sra. de YouTube.
3. UP TO YOU: tu tries, no hi ha més. Tu ets responsable de les teves accions i decisions
4. Pot ser llet o poden ser cereals, però no oblidem que el primer de tot és el bol (oh, sí, quina gran lliçó).

(I no oblidis que no és una competició, ho aconseguireu si entre tots feu pinya i us doneu suport en les vostres debilitats)”.

Galo

Candidat a entrar a 42 Barcelona