ACTUALITAT42 Barcelona

Quan va entrar a 42 es va donar compte que els conceptes que a la universitat trigava setmanes a entendre’ls, a 42 ho podia fer de forma molt més ràpida!

Tenies coneixements de programació abans d’entrar a la piscina?

No, en el meu cas no tenia ni idea del que era la programació, ni tan sols sabia que existien diversos llenguatges. El meu màxim havia sigut barallar-me de tant en tant amb el Microsoft Excel. 

Com et vas adonar que volies estudiar a 42 Barcelona?

Jo soc bioquímica i a l’estar a un laboratori em vaig donar compte  que combinant els dos coneixements podria obtenir uns millors resultats en la meva feina si podia fer un millor tractament de les dades sabent també programació. Així doncs, la programació ha sigut una peça clau en la meva carrera professional. 

Com descriuries el procés de passar per la piscina?

Al principi la piscina em va semblar molt molt dura, és més, jo el segon dia directament no vaig venir (riu). Després al tercer dia vaig tornar, però la veritat és que al principi estava molt perduda, sobretot perquè estic molt acostumada a les classes magistrals de la universitat, amb un horari de 8 a 13h, on el professorat explica i jo memoritzo el què ha dit. 

En canvi, aquí a 42 Barcelona, de sobte veus que no tens un horari fixe, ni professors, de fet, aquests són la gent del teu voltant que també són companys com jo. És un aspecte al qual t’has d’anar acostumant, però quan ja dus una setmana, tot comença a ser més fàcil perquè t’adaptes a aquesta metodologia. Bàsicament és el que et trobaràs a posteriori al món laboral, així que t’incorpores al mercat molt més preparat. 

A l’acabar la piscina, vaig veure que aquest mètode d’aprenenatge m’agrada i en volia més, en comparació al model tradicional que proposa l’educació actual.

Què és el que més et va marcar de la piscina?
Sens dubte el que més em va omplir van ser els meus companys! Persones totalment diferents entre elles que són un suport súper important en el teu dia a dia. 

Un cop vaig acabar la piscina, vaig sentir un gran buit, és com tornar al món real. Estàs durant 26 dies amb les mateixes persones programant i fent una cosa totalment nova que t’agrada. Algunes coses surten i altres que no, però és una cosa que podria ser el teu hobby, o fins i tot podries dedicar-te a això.

Sent estudiant de 42, quin creus que ha estat el major desafiament al qual t’has enfrontat?

El meu major desafiament ha estat el canvi de model educatiu, estava molt acostumada a unes classes o a un professor que et digués constantment què havies de fer.

En canvi, a 42 Barcelona, demanes ajuda als companys i companyes i realment interioritzes els coneixements que vas aprenent perquè els apliques constantment en diverses activitats. 

De cara a un futur, com creus que estudiar a 42 et pot diferenciar d’altres professionals de la programació?

Jo crec que aquí la metodologia peer-to-peer t’ensenya molt a divulgar, és a dir, tu li ho has d’explicar a una altra persona, i potser aquesta persona no ho entén de la mateixa manera, per la qual cosa has d’aprendre a explicar-ho des de diferents punts de vista o amb diferents mètodes. Això també fa que tu aprenguis altres maneres de saber expressar-te o una altra metodologia per a explicar el mateix.

Jo crec que el fet de saber expressar-se avui dia, tant en les empreses, per a una futura Start-up o per a qualsevol treball que tinguis, és crucial.

Què li aconselleries a l’Alicia que encara no havia començat la piscina?
Li recomanaria que no s’atabalés tant, que els exercicis que no surten, demà amb la ment fresca, sortiran millor. També que demani ajuda, ja que els millors aliats són els seus companys i companyes. Però sobretot, que gaudís molt de l’experiència!