ACTUALITAT42 Barcelona

Aitor López, nascut a Vitòria, fa 12 anys que exerceix com a fotògraf professional, encara que també s’ha format com a enginyer tècnic. És un amant dels viatges i li encanten les experiències humanes.

Tenies coneixements de programació abans d’entrar a la piscina?

Sí, i no. M’explico: soc enginyer electrònic i vaig treballar 10 anys programant firmware a “assembly”. Un dia es va creuar una càmera al meu camí i vaig decidir fer un gir total a la meva vida. Vaig deixar la feina i fa 12 anys que em dedico a la fotografia de manera professional. La pandèmia, i l’obsessió de tenir una feina 100% remota que em permetés viatjar em van fer voler recuperar la meva part de programador. Però el món de la programació en 10 anys havia esdevingut una cosa que gairebé ni reconeixia. Desenes de llenguatges d’alt nivell, APIs, Frameworks…, i aquí és on va aparèixer 42 Barcelona per treure’m d’aquell forat.

Com descriuries el procés de passar per la piscina?

És una experiència de vida, de debò. Aprens programació sí, però sobretot de moltes altres coses que no tenen a veure amb la programació com no tenir por de preguntar, gestionar la frustració, ser solvent en àmbits que desconeixes, aprendre sense un professorat, ni llibres… És una experiència humana que recomanaria qualsevol persona.

Recordes quines sensacions et vas emportar en tornar a casa després del teu primer dia de piscina?

El primer dia no vaig aconseguir ni entrar amb les meves credencials i pensava que seria el tonto del grup. L’endemà els meus companys portaven molts més exercicis fets i literalment pensava que eren d’una piscina anterior. Quan vaig adonar-me que eren de la meva em vaig dir: “ja l’he cagat perquè vaig perdre el dia d’ahir i no hi haurà manera de recuperar-lo.” Tot creences infundades òbviament.

El que sí que recordo amb claredat és la tornada a casa després de l’últim dia. Mai vaig pensar que podria tornar amb la sensació d’uns campaments i pensar què faria al dia següent sense veure tota aquesta gent.

Què és el que et va marcar més de la piscina?

Sens dubte, la gent. No vaig pensar mai que una de les coses que m’emportaria de la piscina serien els amics. Em refereixo a amics que considero propers i amb qui puc parlar, i de fet parlo, de moltes coses més enllà de la programació.

L’estiu després de la piscina va ser genial i ho recordo amb molta melancolia. No sé si és que 42 atreu això, però vam fer molts plans: platja, sopars, escalada, i un cop arrencat el cursus han seguit. Jugar a volley, dutxar-te al mateix campus i venir a programar, el pla perfecte pels dies d’estiu.

A més, si ets nouvingut a Barcelona com jo, aquesta sensació d’estar creant un grup nou de gent encara és més intensa. És un grup molt plural ja que hi ha gent de moltes edats, països i experiència diferents, i això ho fa súper enriquidor.

Quin ha sigut el repte personal més gran al qual t’has enfrontat des que ets estudiant de 42 Barcelona?

Sincerament, aconseguir quadrar la meva vida amb 42. És fàcil enganxar-s’hi. Per la gent, per la programació. És un ecosistema gairebé addictiu, i és increïble com et ve de gust venir al campus, o almenys a mi em passa. Compaginar-ho amb la feina i família de vegades es fa complicat. I explicar a la gent en què consisteix 42 encara és més difícil! Arriba un moment que només dius estudi programació.

Sent ambiciós, com et veus en cinc anys? I en quinze?

Treballant de programador 100% remot, amb un portàtil davant d’una platja a Indonèsia. Aquesta és la meva meta, idíl·lica ho sé. Però estic en un moment vital on m’interessa molt més guanyar llibertat i temps que no pas diners. No faig fàstics a un bon sou òbviament, però si he de guanyar menys per treballar en remot, no en tinc cap dubte.

Què és el que et va marcar més de la piscina?

Un dels projectes per grups, la primera vegada que se’t fa de dia programant no se t’oblida. Estar tan concentrat a resoldre l’execució d’un programa que no us adoneu que ja són les 5 o 6 del matí. Estar mà a mà amb companys que has conegut fa dues setmanes enganxant-te per fer-ho funcionar i cridar en un clúster gairebé buit: FUNCIONAAAAA! Això no s’explica amb paraules, cal viure-ho.

De cara a un futur, com creus que estudiar a 42 et pot diferenciar d’altres professionals de la programació?

Crec que la metodologia educativa de 42 és molt més a prop del món laboral real. Al món laboral, no hi ha un professor a qui preguntar, ni un llibre docent. En aquest món, com a 42, tens projectes a resoldre i has de ser solvent per resoldre’ls usant tots els recursos que estiguin al teu abast, cal aprendre a volar sense xarxa.

Al món de la programació com a 42, tolerar la frustració, saber canalitzar aquesta energia negativa i no llençar la tovallola, són valors imprescindibles que s’entrenen diàriament.

Què li aconsellaries a l’Aitor que encara no havia començat la piscina?

Absolutament res! Crec que el pitjor que pots fer a una persona és donar recomanacions sobre la piscina (més enllà de l’òbvia, animar-se). La piscina va de descobrir, experimentar i desaprendre. Qualsevol consell és en va.

Tu també vols viure una experiència totalment diferent com l’Aitor?